Santiago Álvarez va transformar, en estat d'urgència i ràbia -"el meu estil és l'odi a l'imperialisme"-, els noticiaris de la revolució cubana en innovadors muntatges que, entre el lirisme, el collage, la propaganda i la ferocitat dels documents i arxius (Luther King, J.F. Kennedy, Castro, Ho Chi Minh) ensenyen la història de l' imperialisme nord-americà que ningú mostrava: Vietnam, les lluites pels drets civils... La intensitat del seu cinema és la de la revolució: molt admirat per Godard, Álvarez sabia, com Vertov, que per mostrar les idees revolucionàries calia revolucionar el cinema.
Now, Santiago Álvarez, República de Cuba, 1965. 6', 35 mm
Hasta la victoria siempre, Santiago Álvarez, República de Cuba, 1967. 20', 35 mm
Hanoi, martes 13. Santiago Álvarez, República de Cuba, 1967. 34', 35 mm
79 primaveras, Santiago Álvarez, República de Cuba, 1969. 20', 35 mm
LBJ, Santiago Álvarez, República de Cuba, 1968. 18', 35 mm
