Projeccions

Maya Deren i el cinema-trànsit: estats de devoció

Maya Deren va explorar una nova forma cinemàtica per crear un cinema-ritual. Aquest programa agrupa les seves obres més rellevants en aquesta investigació obsessiva, intel·lectual i passional, que va quedar en part inacabada i com una promesa d’un cinema possible, i que travessa tota la seva trajectòria: el cinema com a forma de meditació i poètica de la metamorfosi, per tal de «buscar la veritat que és més estranya que la ficció».

Des del seu aprenentatge als quaranta al costat de l’antropòloga i coreògrafa Katherine Dunham (de qui projectem una breu filmació) fins a l’estudi de la pel·lícula rodada a Bali per Margaret Mead i Gregory Bateson (que també s’inclou en la sessió), i al llarg dels seus viatges a Haití, Maya Deren es va impregnar dels rituals de possessió, el trànsit, el vudú: «L’art es basa en la noció que, si realment vols celebrar una idea o un principi, has de pensar, has de planejar, t’has de posar a tu mateixa en un estat de devoció completa...».

Amb Study in Choreography for Camera —de la qual mostrem la versió muntada de tres minuts i els outtakes que mostren la seva tècnica compositiva—, Deren es va situar darrere la càmera per filmar/dansar amb Talley Beatty, un ballarí de la companyia de Dunham, i representar l’alliberament del seu cos del món real, el passatge físic i espiritual d’un estat a un altre, i la coreografia fílmica de cos, objectes i naturalesa. Ritual in Transfigured Time mostra la trobada enigmàtica entre Rita Christiani i Maya Deren, immerses en el ritual de cabdellar la llana d’un teler. Meditation on Violence, en què filma Chao-Li Chi i per primera vegada utilitza materials musicals de la cultura haitiana, explora el ritual de Wu Tang i la transformació de la violència en bellesa. Stan Brakhage, que la considerava la pel·lícula més personal de Deren, va observar: «A la pel·lícula no hi apareix, però ella és la càmera. Es mou, respira en relació amb el ballarí».

Entre el 1947 i el 1955, Deren va fer quatre viatges, durant 21 mesos, a Haití, on va filmar amb una càmera Bolex abundant material sobre la dansa i la possessió en la cultura vudú, en un projecte que va quedar inconclús i que també va donar lloc a un llibre. Després de la mort de Deren, Teiji Ito, la seva última parella, va muntar una versió de Divine Horsemen. The Living Gods of Haiti. Maya Deren: «Vaig acabar filmant humilment i amb la màxima precisió que vaig poder. Les lògiques d’aquella realitat em van forçar a reconèixer la seva integritat i abandonar les meves manipulacions».

A Study in Choreography for Camera, Maya Deren, 1945, 16 mm, sense so, 3’; A Study in Choreography for Camera – Outtakes, Maya Deren, 1945, 16 mm a digital, sense so, 16’; Ritual in Transfigured Time, Maya Deren, 1946, 16 mm, sense so, 14’; Meditation On Violence, Maya Deren, 1948, 16 mm, 12’; Katherine Dunham Performing Ballet Creole, British Pathé, 1952, 16 mm a digital, 2’; Trance and Dance in Bali, Margaret Mead i Gregory Bateson, 1968, 16 mm a digital, 20’; Divine Horsemen: the Living Gods of Haiti, Maya Deren, 1947-51, 16 mm, 55’.

Projecció en 16 mm i en digital.

Còpies en 16 mm procedents de Light Cone. Còpia d’A Study in Choreography for Camera - Outtakes procedent de LUX. Còpia de Katherine Dunham Performing Ballet Creole procedent de British Pathé.

Data
11 febrer 2024
Horari

18.30

 

No es podrà accedir a la sala un cop començada la projecció.

Espai
Auditori
Preu

4 € / 3 € Reduïda
Abonament 5 sessions: 15 € / 12 € Reduït
Amics CCCB i Carnet Docent (educació obligatòria): gratuït

Venda d'entrades a taquilles (taquilles@cccb.org / 933064100) i online.
Els abonaments només es poden adquirir a les taquilles.

Comprar entrades


TAMBÉ ET POT INTERESSAR