A.K.A. Serial Killer intenta veure el que l’assassí devia veure en el seu itinerari, mentre buscava una feina i un lloc millor que no va existir mai i cometia els crims en aquells espais. La pel·lícula —amb la veu en off del mateix Adachi i partitura de jazz lliure— explica la vida de l’assassí per manifestar que aquells i tots els llocs —que es van transformant en cartes postals—, per banals que ens semblin, són una expressió del poder polític dominant i de la mercantilització de la quotidianitat.
D’aquesta manera, mentre preparaven el rodatge Adachi i el seu equip es van adonar que allò que havien de ser només les localitzacions per a la història es convertiria en la pel·lícula: «Volíem fer una pel·lícula sobre com el Japó i els seus paisatges oprimien la gent. Ens vam adonar de com el paisatge reflecteix la imatge del poder de la societat. Amb els paisatges n’hi havia prou.» (Adachi). La pel·lícula se situa en l’interval que va de les lluites de carrer i universitàries, cada vegada més fortes —sufocades per la força a mitjans del 1969—, fins a la lluita armada, en la qual participaria Adachi com a membre del grup revolucionari Armada Roja (Nihon Sekigun).
Wan: Rice Bowl, Nihon University New Cinema Club, 1961, 16 mm, 24 min
A.K.A Serial Killer, Masao Adachi, 35 mm, 1969, 86 min
Projecció en digital. VOSE. Còpies cortesia del Nihon University Film Club i Masao Adachi Screening Committee.
Un programa de Gonzalo de Lucas.
