En els seus dos llargmetratges l'argentí Lisandro Alonso ha sorprès per la seva concepció del cinema com a feina d'artesà en sentit estricte: treball precís sobre la realitat sense ornamentar-la. Els seus films proposen una conciliació natural entre la càmera i els paisatges, entre les imatges i els homes. La libertad descriu la jornada de treball d'un llenyataire; Los muertos, el viatge d'un home que surt de la presó i s'endinsa a la selva a través d'un riu per retrobar la seva filla.
1a part
La libertad, Lisandro Alonso, 2001, 73', 35mm
2a part
Los muertos, Lisandro Alonso, 2004, 78', 35mm