Dirk de Bruyn (1950) ha realitzat nombroses pel·lícules experimentals, d’animació i documentals al llarg dels darrers quaranta anys. La seva tasca creativa se situa en la tradició del cinema abstracte, visionari o estructural, amb una actitud lliure i independent oberta a integrar el llenguatge dels nous mitjans, sense abandonar les formes analògiques. També fa performances amb múltiples projeccions dels seus films, en un cinema expandit molt personal. De Bruyn és un artista versàtil i prolífic, al qual probablement encara no s’ha prestat l’atenció que mereix.
Va dedicar els seus primers anys fent pel·lícules a la pràctica diarística del cinema i a l’aprenentatge. Gràcies al treball que va fer com a operari en un laboratori de cinema industrial va aprendre les tècniques de revelatge fotoquímic i de la impressora òptica, i així va poder experimentar amb el mitjà i realitzar obres més llargues, abstractes i estructurades, com ara Running (1976 ) i Feyers (1979). Ja a la dècada de 1980, De Bruyn va fer una sèrie de pel·lícules amb diverses tècniques d’animació directa caracteritzades per una aclaparadora complexitat visual, ritmes intricats i textures variades. Durant aquest període va realitzar el llargmetratge autobiogràfic Homecomings (1987), una obra inscrita en la tradició del cinema personal que aborda el retorn del cineasta i la seva família a la seva terra natal. La pel·lícula combina diferents elements estilístics, l’autoetnografia, el diari filmat i diverses tècniques d’animació com la rotoscòpia, el time-lapse i l’animació directa. En un to de reflexió tranquil·la, De Bruyn es fa preguntes sobre el seu propi passat, rememora la figura del seu pare per tractar de comprendre els seus orígens culturals, la seva identitat i la seva condició d’emigrant a Austràlia.
Homecomings, Dirk de Bruyn, 1987, 16 mm, 98’, VOSC.
Projecció en digital.
Còpia procedent de Light Cone.
