Durant més de tres dècades, l’empresa química Chisso va abocar tones de mercuri a la badia de Minamata. La intoxicació de les poblacions veïnes va derivar en milers de casos de malformacions i trastorns neurològics irreversibles que es van perpetuar genèticament. La resistència de les víctimes i la perseverança de la seva organització per demostrar la responsabilitat de Chisso i exigir unes compensacions econòmiques justes van ser documentades per Tsuchimoto en un cicle de disset pel·lícules i vídeos realitzats entre el 1971 i el 2004.
En el context d’aquest cicle monumental, El mural de Minamata és una pel·lícula única. Tsuchimoto desplaça el seu focus d’atenció habitual per capturar el procés creatiu d’un matrimoni de pintors (els reputats Iri i Toshi Maruki, en la seva maduresa artística en el moment de la filmació) que rep l’encàrrec de pintar un mural commemoratiu de les víctimes de Minamata. Alternant el treball de la parella en l’estudi i les seves visites a les comunitats locals, amb una brillant articulació del color i el muntatge, el llargmetratge és una meditació sobre la representació del trauma col·lectiu, el retrat de l’expressivitat dels cossos neurodivergents, la memòria física i plàstica de l’horror, la col·laboració artística i la tensió entre tradició i modernitat en l’art japonès.
Minamata no zu monogatari, Noriaki Tsuchimoto, 1981, 16 mm, 111’, VOSC.
Projecció en 16 mm.
Còpia procedent de Palabra. Agraïments a Ricardo Matos Cabo.
