Dry Kisses Only utilitza la tècnica postmoderna de l’hipertext per portar-nos per un estrepitós, divertidíssim i totalment eufòric viatge per la història del cinema clàssic, la cultura popular i la cultura del carrer, per enfrontar-se a la terrible absència de la subjectivitat lesbiana en les imatges que ens envolten. Si la dona és ja per si mateixa l’element castigat del binomi home-dona, la lesbiana ni tan sols existeix en aquest binomi, ja que una dona que no espera passar la seva vida al costat d’un home és una amenaça fonamental per a la preservació del poder desigual que impregna les nostres vides.
Dry Kisses Only, Kaucyila Brooke i Jane Cottis. USA-Alemanya, 1990, vídeo, 75 min.
