Als anys seixanta, el direct cinema americà va filmar, gràcies als equips lleugers, retrats i impressions en viu d'una nova era dels Estats Units, al marge de la imatge que creava la ficció. Els germans Maysles, pioners d'aquesta tradició, van filmar estrelles de cinema, icones de l'esport o de la música buscant l'empatia amb els artistes per realitzar els seus retrats propers. El seu domini estilístic -«Albert Maysles és el millor càmera americà» (Godard)- caracteritza la seva sèrie de film-portraits: un retrat d'Orson Welles -qui invità personalment Albert Maysles a Madrid- parlant de l'estat del cinema, la direcció i els toros; Marlon Brando, sarcàstic davant la premsa; els primers temps de la corporació IBM, i l'enfrontament de dues llegendes de la boxa, Muhammad Ali i Larry Holmes.
Meet Marlon Brando, Albert Maysles, David Maysles i Charlotte Zwerin. Estats Units, 1966, 29 min, 16 mm
Orson Welles in Spain, Albert i David Maysles. Estats Units, 1966, 10 min, 16 mm
IBM: A Self-Portrait, Albert i David Maysles. Estats Units, 1964, 35 min, 16 mm
Horowitz plays Mozart, Albert i David Maysles. Estats Units, 1987, 50 min
