El 1972, Alain Cavalier es va enfrontar a la desaparició de la seva dona, Irène. El director d'èxit va decidir aleshores donar l'esquena a la indústria cinematogràfica. Des d'aquell moment, i en els anys posteriors, desplega una obra ascètica que oscil·la entre l'innominable i el burlesc, en forma de diari filmat. Irène és el cinquè capítol i final del cicle autobiogràfic emprès el 1978. En aquesta pel•lícula es planteja una sèrie de preguntes essencials: com fer visible una absència que és presència per a un mateix?, com enfrontar-se amb una càmera als fantasmes del passat i trobar al final la calma?
Irène, A. Cavalier, Francia, 2009, 35 mm, 85 min
