Du verbe aimer marca l’inici del documental autoreflexiu al Perú. En aquest assaig, Mary Jiménez convoca el seu passat i el seu present. Mentre la banda sonora ens parla dels seus esforços per guanyar-se l’amor de la seva mare, les imatges ens situen enfront del seu dol. A través de pel·lícules amb emulsions i tonalitats diferents, recorre els carrers de Lima, el seu antic col·legi, les zones mineres o l’hospital psiquiàtric on va estar ingressada. Per mitjà de petits rituals, entrevistes i recreacions, Jiménez proposa una crònica fragmentada sobre l’amor i la mort.
Narcisa Hirsch, pionera del cinema experimental argentí, va realitzar una sèrie de pel·lícules íntimes per a amigues i familiars que fins fa ben poc no s’havien mostrat fora de l’espai domèstic. Andrea 1973 és un regal d’aniversari: records, cançons, fotografies, genealogies, arxius fílmics del passat recent i llunyà, jocs i disfresses, un jardí al llarg dels anys i, per descomptat, la veu de la cineasta, que en un moment diu a la seva filla: «Quería estar con vos a solas a través de esto, de lo que estamos viendo».
Du verbe aimer, Mary Jiménez, 1984, 16 mm, 77 min, VOSE; Andrea 1973, Narcisa Hirsch, 1973, 16 mm, 9 min.
Projecció en DCP.
Còpies procedents del Centre de l’Audiovisuel à Bruxelles i la Filmoteca Narcisa Hirsch, respectivament.
Agraïments: Tomas Rautenstrauch.
