Amb In Jerusalem (1963), David Perlov transforma el cinema documental israelià —de caràcter patriòtic i propagandístic en aquell moment— i mostra la possibilitat d’un cinema personal, artístic i complex en la seva aproximació a la realitat del país. Tot i la gran influència de la seva obra, més enllà d’aquesta pel·lícula i del seu extraordinari Diary (1973-83), molts dels seus treballs filmats entre el 1957 i el 2003 continuen sent molt poc coneguts.
In Thy Blood Live és un film de la seva primera etapa, un treball de dol i exploració de les imatges de l’Holocaust, que acaba amb el judici d’Adolf Eichmann. In Jerusalem, assaig poètic influït per Chris Marker i Joris Ivens, s’estructura en deu observacions sobre el retrat urbà. Premiada al Festival de Venècia, es va convertir en una fita del documental israelià. Biba es va filmar en l’època en què Perlov realitzava Diary. S’inicia amb el viatge que el cineasta va fer el 1973 a un poble de la vall de Jizreel per “fotografiar persones belles”. Una d’elles era Uzi Israeli, que al cap d’uns mesos va ser assassinat a la guerra del Yom Kippur. El 1977, Perlov va tornar al poble per visitar Biba, la vídua d’Uzi. El film explora la memòria de la seva figura absent entre familiars i amics i qüestiona el sacrifici personal incrustat en l’ethos heroic.
In Thy Blood Live, 1962, 35mm, 17 min (Comentada al castellà)
In Jerusalem, 1963, 35mm, 33 min (VOH Subt. Cat. i Eng.)
Biba, 1977, 16mm, 50 min (VOH Subt. Cast. i Eng.)
