Documentacions desorientadores i posades en escena minimalistes demostren el poder de la imatge fílmica per articular exemples teòrics. També revelen una altra finalitat tant o més significativa: la recerca de la bellesa. Suggerir la capacitat observadora de la càmera cinematogràfica i el valor cognitiu del muntatge són trets distintius d’un film que celebra la representació del moviment analitzant la rellevància de la temporalitat.
El desafiament de la gravetat i la tendència a la circularitat són recursos estilístics presents. Aquestes perspectives fílmiques intricades assenyalen la influència de les constriccions del cinema estructural, però fugen del formalisme per vehicular una narració calidoscòpica on la presència de la parella automobilística pauta el conjunt de situacions.
Undivided Attention, Chris Gallagher, 1987, 16 mm, 107 min
