Al capdavant del moviment underground, els Aleinikov, amb la seva estètica industrial i postmoderna de crítica de la vida quotidiana, donen fe del col·lapse del sistema soviètic, en films on alternen materials propis i d'arxiu. També parteix d'ells Artavazd Pelechian, contemporani de Tarkovski, en les seves simfonies sense paraules sobre el moviment del món i la hisòria. L'armeni busca una major intensitat i profunditat en l'expressió de sentit a través d'un peculiar muntatge -"a contrapunt", que ja no se sustenta en la juxtaposició -com en Vertov o Eisenstein- sinó en la creació de censures entre imatges.
1a part
Traktora, Igor i Glev Aleinikov, 1987, 13'
Brutal Illness of Men*, Igor i Glev Aleinikov, 1987, 12'
Metasta 361, Igor i Glev Aleinikov, 1985-88, 16' 30''
2a part
Menk o My (Nosaltres), Artavazd Pelechian, 1969, 24'
Tarva Yeghanakvere o Vremena Goda (Les estacions), Artavazd Pelechian, 1972-1975, 28'
