Yervant Gianikian (1942) va formar una parella creativa i sentimental amb Angela Ricci Lucchi. Junts han desenvolupat el seu treball en el camp del cinema documental, de caire crític i polític, elaborat a partir de metratge trobat.
Ricci Lucchi explica així com va conèixer a Gianikian: «Un amic poeta em aconsellar que enviés el meu cuestionari a un artista que vivia als Alps: «És un geni o un boig, ja em diràs...». Vaig anar allà, el vaig conèixer i, uns mesos després, vam decidir viure junts. Just abans gavia filmat una primera pel·lícula, en 8mm, però no l’havia revelat. Al 1975, després de haver-nos conegut, Yervant va fer superposicions amb la pel·lícula que encara hi era a la càmera. La meva primera pel·lícula es va convertir així en la nostra primera pel·lícula» (font: Revista Lumière). Els dos provenien de camps distints (Ricci Lucchi era artista plàstica i Gianikian era arquitecte) abans de començar a fer cinema.
La seva pel·lícula més coneguda és Dal Polo all’Equatore (1987), on recuperen material d’arxiu del documentalista Luca Comerio i el modifiquen fins infondre-li una atmosfera fantasmagòrica i al·lucinada, d’acord amb la seva perspectiva crítica respecte al colonialisme retratat en les imatges. Han aplicat el mateix mètode a diverses pel·lícules, com Prigionieri della guerra (1995) i Oh! Uomo (2004), dedicades als horrors de la Primera Guerra Mundial, o Barbaric Land (2013), que reflexiona sobre la invasió d’Etiòpia a mans de l’exèrcit feixista italià.
Ricci Lucchi mor l’any 2018, deixant un diari ple d’anotacions al que Gianikian ha intentat donar vida als dos capítols de Il diario di Angela (2018-2019).
