Maputo (Moçambic), 1931.
Ruy Guerra va treballar al seu país natal com a crític de cinema fins que es va traslladar al context europeu per cursar els seus estudis a l'Institut de Hautes Études Cinématographiques (IDHEC), a París, on també va treballar com assistent d'alguns directors francesos com Jean Delannoy o George Rouquier. Més tard va mudar-se a Brasil, on van ser realitzades les seves principals pel·lícules.
Ruy Guerra va aportar al Cinema Novo neorrealista les vivències de la Nouvelle Vague, sobretot pel que fa al pessimisme i a les frustracions personals sublimades, però també certs aspectes formals, com el pla seqüència i l'ús del cinema verité. Ruy Guerra va apostar per la discontinuïtat del discurs narratiu, es va evadir de les imposicions dels gèneres tradicionals, i va utilitzar codis sociològics, etnogràfics i estètics per il·lustrar històries que inviten a la reflexió sobre la història, i política, exèrcit i religió, poder i relacions de classe. Os cafajestes (1962) i, sobretot, Los fusiles (1964), premiada a Berlín, el consagren definitivament com creador fonamental del nou cinema llatinoamericà. Actualment, a més de dedicar-se al cinema, escriu obres teatrals, una crònica setmanal al diari O Estado de Sao Paulo, i dicta cursos de cinema a diverses universitats brasileres i d'altres països.
(Font: http://cinelatinoamericano.org/versionfc.aspx?cod=17)
