Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural. Des del maig del 2021 és la directora del Bòlit - Centre d'Art Contemporani de Girona. El seu treball indaga en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat i incideix en qüestions com la desigualtat o el gènere.
En gestió i producció cultural, des del 2002 fins al 2020, ha realitzat continguts i coordinat projectes al CCCB com Soy Cámara, BCNmp7, Gandules, En Guerra, NANO, Canal Alfa de Kosmopolis, NOW o Xcèntric. També ha coordinat el MINIPUT (Mostra de Televisió de Qualitat, 2002-2018), el Mercat Audiovisual de Catalunya (2005-2006) i el PrimaveraPro on Screen en la seva primera edició el 2016.
Ha format part del comitè executiu del Consell de la Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2021), del Consell Assessor del Teatre Lliure (2019-2021) i del Patronat d’Hangar (2020-2021).
Ha co comissariat o participat a les exposicions «Apories sobre l'aire» (2024), «Fer créixer plantes en l'obscuritat» (2023), «El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta» (2023), «És a no dir» (2023), «Parar taula» (2022), «Insectòdrom» (2022), «Cap a les deus: una gramàtica fluvial», «Radiomensió» (El Prat de Llobregat 2009), «La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema» (Museo del Cine, 2014) i «Terralab» (des de 2016 fins 2018, MUME, Museu de l’Empordà).
L’any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Foundations, CCCB). El 2018 va publicar el seu primer assaig, L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d’Or d’assaig); i també ha publicat el seu segon assaig escrit amb Marta Segarra: Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (Arcàdia, 2020).
