Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora lectora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural. Ha estat directora del Bòlit - Centre d'Art Contemporani de Girona des del maig del 2021 al maig del 2025. El seu treball indaga en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat i incideix en qüestions com la desigualtat o el gènere.
En gestió i producció cultural, des del 2002 fins al 2020, va realitzar continguts i coordinar projectes al CCCB com Soy Cámara, BCNmp7, Gandules, En Guerra, NANO, Canal Alfa de Kosmopolis, NOW o Xcèntric. També va coordinar el MINIPUT (Mostra de Televisió de Qualitat, 2002-2018), el Mercat Audiovisual de Catalunya (2005-2006) i el PrimaveraPro on Screen en la seva primera edició el 2016.
Va formar part del comitè executiu del Consell de la Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2021), del Consell Assessor del Teatre Lliure (2019-2021) i del Patronat d’Hangar (2020-2021).
L’any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Foundations, CCCB). El 2018 va publicar el seu primer assaig, L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d’Or d’assaig). Va publicar el seu segon assaig escrit amb Marta Segarra Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (Arcàdia, 2020). El 2025 ha publicat La servitud dels protocols (Arcàdia), en la seva versió catalana i castellana.
Ha comissariat o participat a les exposicions «Vendrán las mujeres» (2025, amb Mita Casacuberta i Anna Maria Iglesias, Museo Cabañas de Guadalajara, Mèxic), «Brutal/Feral: Arquitectures de supervivència» (2025, Bòlit, suport comissarial a Andrés Hispano), «Forats per a fer un rèquiem» (2024, Bòlit), «Apories sobre l'aire» (2024, Bòlit, amb Olga Subirós), «Com va obrint-se la pell sense un punyal» (2024, Embarrat), «Vessar l'ombra: Pep Aymerich» (2024, Canònica de Vilabertran), «Fer créixer plantes en l'obscuritat» (2023), «El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta» (2023, Bòlit, finalista premis ACCA a millor comissariat), «És a no dir: Mim Juncà i Alícia Voguel» (2023, Canònica de Vilabertran), «Parar taula: Tura Sanglas, Isabel Banal» (2022, Canònica de Vilabertran), «Insectòdrom» (2022, Bòlit), «Cap a les deus: una gramàtica fluvial» (2021, Bòlit, finalista premis ACCA a millor comissariat), «Radiomensió» (El Prat de Llobregat 2009, projecte IDENSITAT), «La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema» (Museu del Cinema, 2014) i «Terralab» (2016-2018, MUME, Museu de l’Empordà).
