Fèlix Maisel Licerán és investigador i crític de cinema en formació. Ha estudiat el grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, on s’ha especialitzat en cinema comparat i hermenèutica cinematogràfica. El seu Treball de Fi de Grau estudia els conflictes etico-estètics entre l’atzar, la predestinació i el lliure arbitri a partir de l’anàlisi del motiu visual de la cara o la creu.
Ha investigat sobre els entrecreuaments narratius entre cinema i arquitectura. En el seu assaig acadèmic Esferes digitals, afrofuturisme i globalització terrestre a “Black Panther”, publicat a Transit: cine y otros desvíos i la revista portuguesa Argumento com a part del dossier especial “Cinema, postveritat i bombolles”, Maisel aborda el moviment afrofuturista a través de la teoria de les esferes de Peter Sloterdijk, mostrant el vincle que hi ha entre l’arquitectura de les metròpolis actuals i els efectes derivats de la globalització. Les seves investigacions en curs exploren la presència de l’art i la filosofia islàmica al cinema àrab clàssic i contemporani, centrant-se concretament en l’estudi de l’imaginari del desert.
Forma part de la crítica jove de Barcelona, per la qual cosa ha participat en un episodi especial d’EAM podcast on es discuteix l’estat actual de la crítica cinematogràfica. Escriu regularment textos sobre cinema i televisió.