Cineasta, poeta, pintor i escultor portuguès, nascut el 1927. Reis va ser un membre actiu del Cineclube de Porto i va començar la seva carrera cinematogràfica com a assistent de direcció a la pel·lícula de Manoel d'Oliveira Acte de primavera (1963). Comissariat per l'Ajuntament de Porto, el 1964 dirigeix el seu primer documental, Painéis do Porto, un assaig visual que recorre els racons que separen el riu del centre de la ciutat de Porto i és acompanyat per poemes de diversos autors portuguesos com Vasco de Lima Couto, Egito Gonçalves i Fernando Pessoa. Reis cobra notorietat com a cineasta a partir del curtmetratge Jaime (1974), que retrata la vida del prolífic pintor portuguès Jaime Fernandes quan aquest és hospitalitzat en un hospital psiquiàtric a Lisboa. En gran part de la seva obra, Reis mostra un vincle fort amb la realitat social i històrica i el patrimoni cultural del seu país.
La trajectòria de Reis és inseparable de la figura de Margarida Cordeiro, esposa i freqüent col·laboradora. Considerats dos autors insòlits dins del cinema portuguès posterior a l'aixecament del 25 d'abril de 1974, Reis i Cordeiro van traduir al llenguatge cinematogràfic la seva fascinació per la gent, els animals, els paisatges i les formes de vida dels espais retratats. Reis i Cordeiro van apostar per un cinema de caràcter no narratiu i caracteritzat per un estil decididament poètic i hipnòtic, però que comptava amb un fort compromís amb la realitat urbana del moment. Així, la seva obra es desenvolupa sovint en llocs perifèrics de Portugal que han estat marcats per la petjada de la cultura popular. La cambra de Reis i Cordeiro no és només testimoni d'una cultura en perill d'extinció (Tras-os-Montes, Ana), sinó que és l'encarregada de registrar i denunciar la pèrdua i la desaparició a conseqüència dels esdeveniments que van impulsar l'èxode rural.
