Som esclaus del temps, un temps mesurat i assimilat en porcions cada vegada menors. També escoltem veus sàvies que ens diuen que el temps és relatiu. Impotents entre una idea del temps i l´altra, el cinema apareix oportunament com un mitjà en el qual el podem manipular com vulguem: estirant-lo, comprimint-lo, interrompent-lo o explorant-lo aturat com si fóssim déus. En aquest programa s´investiga l´impacte en el nostre imaginari d´aquests trucatges, així com la història, la tècnica i la narrativa de la càmera lenta, la pixilació, el time slice o el time lapse.
