Somo, sushi, so quadrofònic, imatges i sons vistos i sentits a Tòquio, Osaka, Hakodate i Kyoto, registrats en trens i jardins, al carrer i sota la pluja. El film s'organitza sobre la base d'una estructura musical: anuncis a través d'altaveus, el repic de les boles de patxinco o la música de ràdios portàtils. Tots aquests elements determinen el ritme del film, que consta de trenta preses, cadascuna de vuit segons de durada.
