A "Figura", cas extrem de pel·lícula sense imatges, una successió d´enquadraments blancs i negres parpellegen sobre el so d´un fragment de diàleg d´una pel·lícula francesa. La simplicitat total del procediment es situa a la vora d'allò cinematogràfic per proposar un despullament complet de les formes tradicionals de la lògica audiovisual.
