Amb un èmfasi en la narració pròpia de les primeres pel·lícules de l’autor, influït pel cinema de Maya Deren o Kenneth Anger, The Way to Shadow Garden és un relat atmosfèric en què el protagonista s’acaba cegant a si mateix en un gest edípic. La càmera subjectiva i manual, el muntatge disjuntiu i el so caòtic no sincronitzat transmeten l’estat d’angoixa del personatge.
A Anticipation of the Night (1958), Brakhage reprèn les troballes creatives de peces anteriors i les explora amb una profunditat i llibertat inèdita fins aleshores. Al llarg dels quaranta minuts que dura la peça, la càmera torna als mateixos espais una vegada i una altra (un jardí, una fira, una carretera fosca) i descobreix nous matisos en cada ocasió. Es tracta d’una obra plena de metàfores visuals i referències oníriques. Amb moviments ràpids, superposicions, imatges difuminades i un muntatge frenètic, la pel·lícula s’allunya de la seva connexió amb el món objectiu per destacar l’experiència de la sensibilitat. Les imatges ja no estan supeditades a una narració que els confereix un ordre i significat concrets i cobren una autonomia gairebé total que anticipa el que vindria en la trajectòria futura de Brakhage.
The Way to Shadow Garden, Stan Brakhage, 1955, 16 mm, 10 min; Anticipation of the Night, Stan Brakhage, 1958, 16 mm, 41 min.
Còpies cortesia de Light Cone.
