Pintor transformat en cineasta, Breer és potser un dels més audaços, radicals i originals treballadors del cinema fotograma a fotograma. Va jugar com ningú amb la col·lisió d’imatges fixes en els nostres ulls i cervells per tal de crear noves experiències visuals i, tot i aquest rigor experimental, les seves pel·lícules desborden un fi sentit de l’humor i una estranya lleugeresa. Justament d’aquesta quotidianitat que es nega a donar-se importància surten les seves millors i més personals pel·lícules: les que beuen de les experiències domèstiques, dels passejos dominicals, de l’aigüera, de la vida en parella i la criança de les seves filles. Projeccions mentals que són la història d’una vida en pampalluguejant i joiós moviment, pel·lícules domèstiques abstractes i acolorides que emanen de l’experiència, la memòria i la imaginació.
«Visquin les pel·lícules sense forma, no literàries, no musicals, pel·lícules d’imatges que no conten una història, ni es converteixen en un ball abstracte o transmeten un missatge. Pel·lícules que poden escapar-se de les imatges. Pel·lícules on les paraules són imatges o sons, que salten al ritme del pensament. Experiències en si mateixes, igual que menjar, mirar, córrer, que un objecte, un arbre, un edifici, degotejos i col·lisions. Pel·lícules que en comptes de tenir sentit tenen el sentit. Perquè les pel·lícules d’imatges poden combinar la raó amb una cometa a l’aire, torpedes i golf. La gent pot parlar mentre les veu. Poden encendre’s, fer-se blaus i apagar-se... Pel·lícules al nivell de la imaginació de l’artista i que es queden en ella... Pel·lícules que s’assemblin a l’home que les va crear.»
Robert Breer a Film Culture núm. 26/27, 1962
Fist Fight, Robert Breer, 1964, 16mm, 11 minuts
Una de les primeres pel·lícules autobiogràfiques de Breer, el punt de partida de la qual és la composició «Originale» de Stockhausen. Un compendi de fotografies llisca en la boja successió d'imatges abstractes i pop que ens dispara, els records de la infància i joventut s'uneixen al ball abstracte dels experiments de Breer amb la combinatòria d'imatges fixes.
Gulls and Buoys, Robert Breer, 1972, 16mm, 6 minuts
Aquesta peça impressionista d’un dia familiar a la platja marcaria un abans i un després al treball de Breer: és aquí on comença a utilitzar la rotoscòpia amb intensitat, i on cadascuna de les seves pel·lícules comença a ser un excitant recorregut per totes les seves troballes.
Trial Balloons, Robert Breer, 1982, 16mm, 6 minuts
Globus de colors, globus amb formes, globus de festa en una combinatòria associativa infinita que barreja els jocs infantils amb els mals de cap dels adults i els moments de descans. Anades i tornades entre figuració i abstracció, bidimensionalitat i tridimensionalitat.
Horse Over Tea Kettel, Robert Breer, 1962, 16mm, 8 minuts
Un joc enganyosament senzill a partir d’objectes domèstics I animals en clau de dibuix animat, que en la seva elasticitat i variacions continuen les trobades de Breer en les seves Form Phases.
Atoz, Robert Breer, 2000, 16mm, 5 minuts
Un abecedari creat per a la Zoe, la filla de Breer, que fins i tot es permet encapsular una remembrança del seu cèlebre film Recreation.
Time Flies, Robert Breer, 1997, 16mm, 5 minuts
El temps vola, passa la vida, i Robert Breer es permet donar-nos pas al seu tempus fugit amb els seus propis roncs.
Projecció en digital i en loop.
Un programa d'Elena Duque. Còpies procedents de Light Cone.
