El seguiment durant tres dies de la vides de dos marginals alcoholitzats serveix a Lionel Rogosin per fer un retrat de l'amèrica "real", proscrita pel cinema comercial, que acabarà emergint als films del "Nou Cinema Americà", del qual On the Bowery una de les seves primeres fites. Per realitzar aquest retrat humanista d'ambient i d'un grup de persones en crisi, Rogosin va seguir els mètodes del seu admirat Flaherty: després d'escriure una línia dramàtica a partir del seu estudi del medi, i va treballar al costat dels personatges autèntics, les seves experiències, respectant sempre la seva expressió lliure. Aquesta forma, suposadament "impura" de documental que barrejava la immediatesa del directe -ús de càmera dissimulada- i l'elaboració ficcional oferia sens dubte més veritat que molts dels dispositius emergents, suposadament més objectius. Rogosin seria l'esglaó entre la generació dels 30 -Frontier Films- i una nova fornada -Leacock, Pennebaker, Maysles, Wiseman...- que estendria les noves formes documentals -directe, vérité, candid eye- al llarg de la dècada dels 60.
1a Part
On the Bowery, Lionel Rogosin, 1956, 65'
2a Part
Daybreak Express, Donn Alan Pennebaker, 1953, 5'
Bridges go round, Shirley Clarke, 1953, 8'
