L’obra visionaria de Marker, escriptor, cineasta, viatger i fotògraf, es va començar a gestar amb les seves primeres cartes filmades o assajos innovadors com ara Lettre de Sibérie, que durant molts anys no s’han pogut exhibir públicament i que ara s’han recuperat en còpies restaurades. Tal com va observar Bazin al seu dia, Marker ja creava en els seus inicis una nova forma de muntatge, en què «l’element primordial és la bellesa sonora, des de la qual la ment ha de saltar cap a la imatge. El muntatge es fa d’oïda a ull». A Si j’avais quatre dromadaires un fotògraf conversa amb dos amics a partir d’un àlbum de fotos fetes arreu del món —la Xina, Israel, Cuba, el Japó, la Unió Soviètica, Escandinàvia, França— al llarg de deu anys, en un diàleg sobre la fotografia, les diferents maneres de mirar, el progrés o la revolució. «La foto és la caça, és l’instint de la caça sense el desig de matar. És la caça dels àngels… Observes, apuntes, dispares i ¡clic!, en lloc d’un mort, tens un etern». (Chris Marker)
Lettre de Sibérie, Chris Marker, 1957, 35 mm, 60 min; Si j’avais quatre dromadaires, C. Marker, 1966, blu-ray, 48 min.
