Des que existeix la tecnologia de la imatge, la visibilitat comporta la nit o, el que és el mateix, la mort. La lògica espectral, la del mort retornat, recorre qualsevol imatge cinematogràfica. Davant de la pantalla sostenim una mirada impossible veient en la foscor imatges descarnades, fantasmes, traumes, incisions, talls capaços de travessar el cos i l’ull. En aquest sentit, l’experiència cinematogràfica ja estava anticipada, somiada, molt abans de la invenció estrictament tècnica de la càmera i el projector, com en aquests espectacles que, a partir de coneixements científics, de l’il·lusionisme cinemàtic i d’efectes sonors, creaven representacions fantasmagòriques i espectrals, ectoplasmes que espantaven el públic.
- Vargtimmen - After a Scene by Ingmar Bergman, Georg Tiller, Àustria, 2010, vídeo, 6 min
- Night Sweat, Siegfried A. Fruhauf, Àustria, 2008, 35 mm, 9 min
- Quando l’occhio trema, Paolo Gioli, Itàlia, 1989, 16 mm, sense so, 18 min
- Traumatografo, Paolo Gioli, Itàlia, 1973, 16 mm, 25 min
- Spectrology, Kerry Laitala, Estats Units, 2009, 16 mm, 11 min
- Phantogram, Kerry Laitala, Estats Units, 2009, 16 mm, 9 min
- Entstehung von Wirbeln bei in Wasser bewegte Körpern, O. Tietjens i L. Prandtl, Alemanya, 1925, 35 mm, 10 min
