Margaret Tait (1918-1999) fou una cineasta i poeta escocesa. Després de graduar-se en Medicina a Edimburg i servir com a sanitària durant la Segona Guerra Mundial, Tait va decidir estudiar al Centre Experimental de Fotografia de Roma. Al tornar al seus païs va fundar Ancona Films, la companyia amb la que va auto-produir la major part de les seves pel·lícules.
El paisatge de les Illes Òrcades, on Tait va viure a la seva infància, ocupa un lloc important a la seva obra; es tracta d’una natura summament exposada als elements, la vitalitat de la qual és captada per la càmera de Tait. El seu cinema retrata espais, però també la vida de les persones que els poblen: a Portrait of Ga (1952), Tait filma la seva mare desenvolvent-se al rústic entorn rural que envolta l’àmbit domèstic, mentre que a Happy Bees (1954), ens fa partícips dels jocs d’un grup de nens a una bucòlica campinya. Altres obres, com Aerials (1974), resulten més enigmàtiques en la seva combinación de l’habitual espai natural amb un d’altre més urbà; no obstant, en elles no es perd un àpex de la proximitat que caracteritza la mirada de Tait respecte del paisatge.
Tait va filmar pel·lícules i va escriure poesia, però no distingia entre una cosa i l’altre, ja que per ella les dues eren formes de capturar la música de la natura, en els seus ritmes i timbres diferents. El modest reconeixement rebut per part del circuit nacional de festival li va permetre cumplir un dels seus somnis cap al final de la seva carrera: filmar un llargmetratge de ficció, Blue Black Permanent (1992), que va resultar ser el primer realitzat per una dona a Escòcia Allà, Tait bolca l’experiència de tota una vida creant imatges al servei d’una història sobre una jove i els seus intents per reconnectar amb la seva mare després de mort d’aquesta última.
Xcèntric, el cinema del CCCB, va projectar en 2014 alguna de les seves pel·lícules juntament amb el treball d’altres pioneres, com Marie Menken o Ute Aurand. Al 2021, li dedicarà diverses sessions monogràfiques.
