Tait, que va autofinançar gairebé tota la seva obra, solia filmar de prop i en solitari, registrant les imatges i els sons per separat, els llocs que coneixia des de la seva infantesa i en els quals vivia, en particular els d’Orkney, a Escòcia: aquesta projecció íntima traça una dimensió autobiogràfica, familiar, càlida i emocional en els espais, i fa que les coses simples i quotidianes —filmades com a tals— adquireixin misteri, també en el seu contacte retratístic amb persones estimades o pròximes (Three Portrait Sketches).
Sobre aquests paisatges i retrats es formen aquestes pel·lícules. En la seva pel·lícula Being in a Place: A Portrait of Margaret Tait (2022), Luke Fowler parteix d’un projecte inacabat de Tait, Heartlandscape, concebut com un retrat paisatgístic d’Orkney, per investigar i resseguir els seus traços documentals i la seva filmació potencial avui. A través d’arxius i documents sonors —amb la veu en off de la cineasta—, fotografies, diaris i textos variats, es compon un retrat i un càntic biogràfic en imatges, ecos i textures fílmiques.
Margaret Tait: «El que és contradictori o paradoxal és que en un documental les coses reals que s’hi representen perdin la seva realitat en ser fotografiades i presentades d’aquesta manera documental, i en això no hi ha poesia. En poesia, passa alguna cosa més. És difícil de dir què. És una presència, o una mena d’ànima o esperit, una empatia amb tot el que es contempla, que ens creiem fins al punt de la identificació».
Three Portrait Sketches, Margaret Tait, 1951, 16 mm, sense so, 10’; Glimpses from a Visit to Orkney in Summer, Ute Aurand, 2020, 16 mm, sense so, 4’30’’; a spoon, Peter Todd, 2019, 16 mm, sense so, 2’30’’; Being in a Place – A Portrait of Margaret Tait, Luke Fowler, 2022, 16 mm, 61’, VOSE.
Projecció en DCP.
Còpies procedents de LUX.
