(Buenos Aires, Argentina, 1975). Som al davant d'un cineasta de les formes pures. Alonso estudia cinema a la Universidad del Cine FUC de Buenos Aires i treballa com enginyer de so fins que, l'any 2000, realitza el seu primer llarg metratge, La libertad. El cineasta segueix en la seva tasca quotidiana un jove llenyataire, el Misael, allunyat de la civilització, creant una forma estranya i singular d'encarar l'atavisme, el paisatge, la violència i la vida en soledat. El film és seleccionat per a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes, on Alonso presenta més endavant Los muertos (2004), un film radical, amb la força de l'estranyament d'un paisatge misteriós, i Fantasma (2006), obra de la qual també és productor. Amb aquestes tres pel·lícules, Alonso fonamenta un estil cinematogràfic propi que el converteix en un cineasta aclamat per les seves invencions dramàtiques i la seva capacitat per introduir l'alè de la realitat en les seves ficcions. Liverpool (2008), rodat a Ushuaia, al sud d'Argentina, és escollit millor llargmetratge al Festival Internacional de Gijón d'aquell any. El jurat va valorar que l'obra d'Alonso «és una aposta pel cinema radical i de risc que troba poc espai en els circuits comercials». El film narra el retorn d'un vell mariner al seu poble natal i al seu passat en una breu escala cap a un nou viatge vital, en el marc d'una historia simple, fosca, freda i trista com el paisatge hivernal de la Patagònia. Totes les pel·lícules de Lisandro Alonso estan rodades en cinema, preferentment en 35 mil·límetres, perquè és una manera de notar la pesadesa de l'equip, de pensar cada plànol, de fer sentir la densitat de les decisions preses.
