Hollis Frampton (1936-1984) va ser un cineasta estatunidenc, considerat una de les figures principals de l’escena underground i estructuralista dels setanta.
Frampton va ser un estudiant inquiet, que mai va terminar els seus estudis. Els seus interessos eren múltiples i variats, i incloïen les matemàtiques, l’art o idiomes com el sànscrit i el xinès. Després de mantenir una llarga correspondència amb Ezra Pound, va decidir abandonar les seves ambicions com a poeta i començar a registrar fotogràficament el treball dels seus companys de pis, l’escultor Carl André i el pintor Frank Stella.
La fotografia el va portar al cinema, on va desenvolupar les seves obres més importants, les quals destaquen per la seva profunda originalitat. Als seus curtmetratges Surface Tension (1968) i Lemon (1969) ja va demostrar el seu irònic sentit de l’humor, així com el seu rigorós formalisme al prendre el propi mitjà cinematogràfic com objecte de reflexió, marques autorals que van continuar a Zorn’s Lemma (1970), una pel·lícula construïda al voltant de l’alfabet, i (nostalgia) (1971), a la que Frampton filma l’auto-destrucció del seu propi treball fotogràfic. Poetic Justice (1972) és un dels seus exercicis més radicals, al qual les imatges d’una pel·lícula son substituïdes per rètols que les descriuen amb màxim detall, per tal que sigui el propi espectador qui construeixi la pel·lícula imaginariament. Frampton va morir de càncer als 48 anys.
