Cineasta

Aloysio Raulino

Nascut a Rio de Janeiro el 1947, Aloysio Raulino es va traslladar a São Paulo a la dècada de 1960, on es va incorporar a la primera classe de cinema de l’ECA-USP i, mentre encara estudiava a la universitat, va iniciar una intensa producció com a director de fotografia i director de curtmetratges experimentals.

Va participar a la fundació de l’Associació Brasilera de Documentalistes i es va convertir en el seu primer president. El seu compromís amb la lluita pel cinema brasiler es reflecteix també en el seu treball a l’Associació Paulista de Cineastes (Apaci) i com a assessor a la Cinemateca Brasilera.

 Els seus films, la majoria curtmetratges –alguns ja integrants de cert cànon del cinema brasiler, la major part encara molt poc coneguda– estan sent redescoberts a poc a poc, i revelen una conjunció notable de trets estètics freqüentment considerats antagònics o inconciliables: la devoció a l’encontre entre els subjectes filmats i el treball constructiu del muntatge; la força de la situació filmada i la meditació intel·lectual de l’assaig; l’atenció a la integritat de les paraules dels homes comuns i la intervenció analítica que recorre a cites literàries, filosòfiques i musicals diverses; la improvisació de la performance i l’antinaturalisme de la posa; les potències del directe i el gest francament al·lusiu; el compromís polític i la llibertat de la creació poètica d’avantguarda.

El 18 de maig del 2013, en vigílies de la seva primera retrospectiva com a cineasta al forumdoc.bh d’aquell any, va ser trobat desplomat en un carrer de Vila Madalena, probablement víctima d'un infart.

© Victor Guimarães (biografia adaptada)


Ha participat en