«En aquesta pel·lícula, el cineasta registra el rostre d’una noia jove al Parc Nacional de Badlands durant deu minuts. Al començament la noia mira fixament un objectiu que l’enregistra a càmera lenta. Els desplaçaments mínims cap a la part superior i inferior del pla s’acaben convertint en un moviment accelerat de la imatge que, finalment, revela el mecanisme de la filmació: una càmera fixa que enquadra un mirall giratori. Tal com indiquen les notes del film, es tracta d’«un viatge lisèrgic» que investiga «el romanticisme sublim, l’experiència fenomenològica i l’espiritualitat laica». Per fer-ho, recupera concepcions del cinema estructural sobre el poder revelador de la càmera i certes pràctiques fílmiques performatives que inclouen miralls com a elements principals de l’experiència cinematogràfica.» –Albert Alcoz.
