Rumpelstilzchen no és un exercici de desconstrucció o recontextualització coherent i gratuït; les distorsions materials se superposen i abstreuen les imatges; la narrativa és un drama fragmentat, confús i al·lucinant en què les imatges i les veus formen un bucle i ressonen. Això posa l'èmfasi en la gòtica i inquietant raresa d'aquest conte popular i torna a despertar-la. Infós del fosc romanticisme alemany filtrat a través de detritus postindustrials, Rumpelstilzchen es troba dins la consagrada tradició folklòrica de la reescriptura; contemporani en la seva reinterpretació, conserva traces de la seva forma primitiva.
