Jackie Raynal anuncia cadascuna de les seqüències de la pel·lícula i indica, teatral i irònicament, que "aquesta nit serà el final del significat". Aquesta pel·lícula qüestiona, no la necessitat de significat o de ficció a la pel·lícula, sinó més aviat l'espai físic que la pel·lícula ocupa davant nostre. L'ús de preses llargues i en moviment manté l'espectador a distància amb èxit. Les seves imatges es succeeixen a un ritme lent i incessant, com movent-se a ritme d'alguna música inaudible. Conviden a la contemplació com una sèrie de quadres, gairebé sense moviment.
