Per a mi és certament una «pel·lícula parlada». Aprofundeix en les implicacions d’aquest gènere i deriva en estructures que poden generar continguts propis de l’àmbit. N’extreu la forma i la naturalesa dels possibles efectes de la seva construcció des de dins, amb les unitats reals d’una pel·lícula d’aquesta mena, és a dir el fotograma i la síl·laba gravada. Així, el seu desenvolupament dramàtic deriva no tan sols d’una representació del que pot implicar per a nosaltres en general a la vida, sinó de consideracions sobre la naturalesa del discurs gravat en relació amb imatges lluminoses en moviment de persones. D’aquesta manera, es pot convertir en un esdeveniment de la vida, no tan sols en un informe sobre la vida.
Tot això ressona en el «llenguatge», en la «representació» en general, en la representació en el cinema sonor, en la «cultura», en la «civilització». A través dels ulls i les orelles, és una composició destinada a excitar les dues meitats del cervell perquè es reconeguin.
Ús evident de l’ambigüitat.
Pots extrapolar des del «no poder comprendre» (en termes d’intel·ligibilitat de les parts dels segments separats) fins al «no poder comprendre» el tot?
«Comprendre» – Dos matisos de significat.
RIURE I ORGASME: relació?
L’estil és una forma de dir. Estils de les diferents seccions. Formes de dir diverses coses alhora.
SIGNIFICATS DIFERENTS EN LECTURES DIFERENTS que connecten diferents «estrats».
***
INTERN
Aparició/desaparició
Substitució
Metamorfosi
Moviment automàtic
Canvis de llum (intensitat, color, posició)
Repetició
Moviment normal
EXTERN
Enfocament
Color
Intensitat de la llum (Diafragma) (Fosa d'entrada/sortida) (Sobreexposició/Subexposició)
Elements òptics (màscares/filtres)
Repetició
Posició de càmera
Moviment de càmera
Velocitat de càmera
Forma de la pantalla
L’altre element extern és la mateixa tira de pel·lícula. Edició.
SO
Aparició/desaparició
Substitució (una altra veu, un altre so, etc.)
Canvi de to
Canvi de timbre (to ambient, eco, mescla)
Volum (alt a 0)
posició espacial
Repetició («distorsió»)
CAUSES I EFECTES CREUATS
Causa: acció «en» la imatge. Efecte: canvi «extern» (color de la imatge, enfocament, etc.)
Causa: acció «en» la imatge. Efecte:
«Entrar en la imatge»: TOCAR: acariciar, sentir, menjar, follar, destrossar. Descripció verbal, «periodisme». Diàleg sexual.
La càmera acaba entrant en la imatge per mitjà de canvis ràpids de posició, sostinguda amb la mà, talls abruptes, travellings, etc.
***
Enumera tots els elements manipulables possibles.
Ordinador/índex creuat de totes les permutacions, combinacions.
Utilitzar això com a guió.
5 6 1 2 3 4 acció
6 5 2 1 4 3 reacció Sobreimpressió
5 6 2 1 4 3 acció diverses posicions
2 1 5 6 4 3 reacció o escenaris o fons
4 3 2 1 5 6
1 2 4 5 6 3 Arbres al costat d’un riu NO
3 2 1 4 5 6 Carrer de Nova Orleans
5 2 1 4 6 3 Escena babilònica (antiga)
Fer la pel·lícula en quatre o cinc tempos.
mitjà (llarg) 40 minuts
lent (mitjà) 15 minuts
ràpid (mitjà) 20 minuts
lent (curt) 5 minuts
Control necessari de les ONES DE «COHERÈNCIA».
El ritme continua, però alguns elements passen a ser més seqüencials i després tornen a ser més variats.
ex., el diàleg
es torna més seqüencial
«normal»
després es comença a
fragmentar de nou.
COMÈDIA Commedia dell’Arte Comèdia de l’art
Els mateixos personatges intercanvien posicions, però es continuen sentint les veus originals. Els personatges són substituïts, però encara se senten les veus originals.
Els personatges són substituïts, però se senten veus noves. Els personatges canvien de posició espacial, però el so continua.
FOTOGRAMES: La Dada: Tot es pot canviar entre fotogrames.
Pel·lícula, en cap cas vídeo.
TALL – Disjuntiva.
Patrons ABSOLUTAMENT no seqüencials.
Sense modulacions proporcionades, glissandos, foses.
Ha de ser
staccato
no
legato
Però: 6 2 l 9 3 8 4
Tot això també s’aplica al so: es pot canviar «entre fotogrames».
No cal que siguin seqüencials, ni frases, ni una història.
Paraules intercanviables.
***
Reaccions internes a causes externes.
Durant la fosa de sortida diuen: «Què li passa a la llum?».
Sobreexposició; es tapen els ulls.
Inundació de color: observen com s’incrementa.
Comenten els canvis que es produeixen en el so,
p. ex. la substitució d’una frase de diàleg per un fragment de música.
Una altra persona diu: «És de J. S. Bach, oi?».
Una sobreimpressió d’un grup de persones és imitada per les persones
de l’escena.
Una persona reacciona dins de l’escena
a les reaccions d’altres persones
a una causa externa.
UNA SÈRIE DE BROMES:
tan directes que algunes
sobreviuran al desmembrament.
Un home entra a l’ascensor del seu edifici. A l’interior hi ha una dona del tot nua. Es queda tot parat, però diu: «La meva dona en té un d’igual, de vestit». (Broma de la tia Rhoda.)
MOURE LLEUGERAMENT LA CÀMERA (sobre el trípode)
FLUCTUAR EL TRET DE CADA FOTOGRAMA RODAT A TEMPS REAL
NO OBLIDAR: Això és sens dubte
RELACIONS
SO – IMATGE
OK pla per tornar a gravar en estudi algunes coses amb canvis.
Que el tècnic de so canviï alguna cosa en cada imatge,
canviï els aguts, els greus o el volum.
Un fragment en què el so desapareix
quan se sosté una cosa davant de la càmera.
¿Una cosa opaca?
Tota la pel·lícula és un «exemple» de la dificultat (impossibilitat) de la reducció essencialitzadora-simbolitzadora que implica la naturalesa (platònica) de les paraules en relació amb l’experiència (objecte) etc. discutida. La diferència entre la reducció absolutament necessària per discutir o fins i tot descriure l’experiència i l’experiència.
Cada una és «real», però cada una és diferent.
***
REACCIÓ INTERNA: Les persones en el pla noten, veuen, presten atenció a una manipulació: p. ex., apareix una ampolla, reapareix (8 fotogrames, 4 fotogrames, 2 fotogrames).
Observen això mentre segueixen parlant d’una altra cosa. Es protegeixen els ulls durant la sobreexposició.
Canvia la posició de la càmera a mitja conversa (continua a la meitat d’una paraula).
S’ha de preocupar especialment de les persones. Molts plans mitjans, primers plans. (2 o 4 caps, etc.)
Repartiment exclusivament femení?
***
PSALMANAZAR: Georges Psalmanazar (1679-1763), pseudònim d’un francès que es va fer passar per un nadiu pagà de Formosa i es va inventar una llengua, el «formosà», i un sistema religiós; després es va penedir de la impostura, descrita a les seves memòries, i es va convertir en un erudit seriós, amic del Dr. Johnson.
Cada seqüència feta com una paraula parlada —com una paraula real?—,
per la qual cosa cadascuna té un personatge diferent.
No, és el llenguatge de la pel·lícula.
Introduir la «relativitat» en l’ús del discurs:
naturalesa contextual dels matisos de significat.
Paraules comunes però totes amb matisos personals. Els meus propòsits per fer aquesta obra d’art.
Paraules com a material (gravat).
«Una imatge val més que mil paraules.» La imatge són les paraules. Alguna forma de fer frases visuals.
Algú obre la boca i les coses canvien.
«L’inesperat passa quan menys t’ho esperes.»
LOGOMANIA: estat patològic de loquacitat o verborrea incoherent.
LOGOPATIA: trastorn de la parla de qualsevol mena.
LOGORREA: forma patològica de loquacitat.
REBUS: El principi del rebus introdueix el tema de la precisió de la gravació, la versemblança i el realisme absolut en un context en què els matisos (significats) del mitjà són els elements de la realitat de l’experiència de la representació.
Comèdia filosòfica
«Gags»
Les «rutines» exemplifiquen afirmacions filosòfiques
problemes
propostes
Utilitzar llibres, p. ex. Wittgenstein
per escriure diàlegs en clau d’humor.
Per acabar una escena: p. ex., quatre persones parlant.
Treure les veus, una a una, fins que l’escena quedi en silenci, després treure les persones una a una, després treure el decorat fins a pantalla en blanc.
FONT DE SO
Seqüència amb la reproducció de disc, una tele que s’encén i (potser fora de pantalla) la reproducció d’una cinta i conversa.
Algú assenyala l’altaveu i mirant al públic diu (o un enregistrament en off diu) sense moure la boca: «Venia d’aquí». S’activa i es desactiva el so de la televisió i es reprodueix la cinta d’una conversa acabada de gravar amb la imatge de la televisió. Les persones comenten. Algú assenyala un objecte mentre una veu diu de posar un disc. Mentre es posa, el so comença a sonar a través d’una cinta fora de pantalla; després es reprodueixen simultàniament durant una estona.
ANÀRTRIA: pèrdua de la capacitat d’articular paraules.
A. El llenguatge com a «tautologia». Ja sabem el que es pot dir.
B. No tan sols hi ha moltes paraules que no has sentit mai, sinó que hi ha moltes combinacions de paraules, i les paraules i combinacions que ja coneixes que no s’han fet mai i que no has sentit mai.
Llavors l’originalitat amb paraules és?
El llenguatge és el cos del pensament.
Parlar és pensar; en general, no són dues activitats separades.
***
Sons erronis o inventats per a coses que succeeixen en pantalla.
A l’home li cau una tassa, que es trenca, amb so de tro i pluja. El so de la pluja continua fins que la dona es tapa els ulls. L’home recull la tassa trencada, el so és de martelleig. El martelleig es talla simultàniament amb el tall a l’«ara», la mateixa copa en lloc de fragments. La dona s’encén una cigarreta, el so és d’un passadís o una campanada. Exhala el fum mentre la tassa (arrossegada) llisca fins al caire de la taula. O es talla al caire i, un segon després, so de vidre que es trenca, o cau i el so és el grinyol d’un cotxe quan gira a una cantonada. La dona fa caure la cendra del cigarret, el so és d’esquitxos d’aigua, fa una xuclada a la cigarreta, el so és la locució de la paraula «diners». Simultàniament, l’home es treu una carta de la butxaca, amb el so d’un ocell fins que desplega la carta. Mentre la desplega, sona una sirena i també ella comença a parlar: «Harvey, no sé què dir.» Ell llegeix la carta i el so són passes. Ella torna a parlar: «Ha passat tant de temps des que ens vam conèixer que sembla que va ser ahir. La primera vegada que et vaig veure va ser a l’hivern. Caminaves pel carrer, portaves un abric negre molt llarg. Semblaves misteriós i interessant i tenia ganes de coneixe’t. Que estrany, no? Al cap de quinze dies et vaig conèixer». Durant «la primera vegada» ella s’aixeca de la cadira i surt de l’habitació. La seva veu continua sense cap canvi de volum, etc. Abans la seva veu hauria d’estar en perfecta sincronia amb els llavis. Tot seguit, l’home apaga un llum que hi ha sobre la taula. El so és de vidres que es trenquen i la imatge està sobreexposada. L’home ho deixa tot sobre la taula a un costat. En sortir, una altra vegada so de pluja.
Al final, el so es talla i la càmera gira fins que l’escena queda a un costat amb els objectes en posició correcta, es manté un moment i es talla.
L’última part com una escena independent en si mateixa o com a part d’una altra. Algú deixa tots els objectes de costat, llavors la càmera gira.
Una secció rodada a la dreta però mostrada a l’inrevés, inclòs el so.
Una seqüència: la càmera gira com abans però l’escena continua, parlant, etc. Tall a l’escena del revés, cosa que afecta d’alguna manera el so. SO AL REVÉS? Tall a l’escena cap enrere.
L’escena cap enrere es podria rodar amb alguna acció feta cap enrere perquè fos «correcta» tot i que es projectés malament.
***
L’ART DE MODULAR EL TEMPS
GRAVACIÓ
La «concreció» de la música, la seva materialitat «augmenta» amb la ràdio, discos.
La música es troba ara en la situació de la literatura després que s’inventés la impremta. La gravació és la plasmació del temps en l’espai. Com dibuixar o pintar.
Consonants equivalents a atac o percussió.
(Staccati, pizzicati)
P.K.D.T.B.
Lents: filmar alguna cosa canviant de lents. Per paraula, potser. Diferents distàncies focals. Objectiu gran angular, anamòrfic, imatge múltiple. Diopter de filtre camp dividit. Supergran angular, 5,7 mm, etc.
VISUAL
Una seqüència de lents
zoom
panoràmica
posició de la càmera
canvis d’enfocament
SO
volum
i distorsió
canvis
Utilitzar
filtre electrònic?
Com deu ser no saber llegir ni escriure?
La selecció de les notes aquí reproduïdes es va publicar originalment a October 4, núm. 43-52 (tardor de 1977).
*«Durant aquest període, estava obsessionat amb la pel·lícula, hi pensava a tota hora i feia anotacions i gargots en qualsevol paper que tingués a mà. D’«idees» i «observacions» (algunes sense cap ús evident en la pel·lícula) com aquestes se n’acumulaven a centenars. Ara estan dipositades a la Biblioteca i Arxius de Recerca Edward P. Taylor de la Galeria d’Art d’Ontario. La selecció de guions següent va ser suggerida per Annette Michelson i els editors de la revista October.» - Michael Snow
**El títol complet de la pel·lícula és Rameau’s Nephew by Diderot (Thanx to /Jennis Young) by Wilma Schoen. Aquesta pel·lícula de quatre hores i mitja va trigar tres anys a realitzar-se i es va acabar el 1974.
