Una reflexió al voltant de la figura de Marinella Pirelli, cineasta experimental italiana amb una obra que ha reposat fins avui, durant més de quaranta anys, en un soterrani fosc. Les seves pel·lícules mantenen un diàleg directe amb les de dos cineastes italians més, Piero Bargellini i Paolo Gioli, a través d’un qüestionament constant dels paradigmes necessaris per generar una imatge i la seva relació amb el dispositiu cinematogràfic. Estils, formes i modes de producció que semblen molt diferents a primera vista, es reuneixen en aquesta sessió i generen una narració que travessa el cinema, l’imaginari tecnològic i l’inconscient òptic de la producció cinematogràfica italiana experimental dels anys seixanta i setanta.
Gioco di dama, Marinella Pirelli, 1961-63, 6 min; Inter-vento, M. Pirelli, 1969, 3 min; Sole in mano (appropriazione, azione propria, a propria azione), M. Pirelli, 1973, 6 min; Il lago (soggettivo-oggettivo), M. Pirelli, 1965, 14 min; Nelda, Piero Bargellini, 1969, sense so, 4 min; Secondo il mio occhio di vetro, Paolo Gioli, 1971, 10 min; Immagini reali immagini virtuali, P. Gioli, 1972, 10 min; Doppio autoritratto, M. Pirelli, 1974, 12 min.
