El cinema de Hannes Schüpbach no pretén representar el món, sinó, com les geometries d’una catifa, reconstruir-ne i materialitzar-ne el sistema de relacions infinites. Per l’artista i cineasta suís, una pel·lícula s’assembla a un tapís, sobre la qual es despleguen un conjunt d’imatges entreteixides manualment com en una trama tèxtil. A partir del model d’aquests treballs artesanals, en els seus films les figures, els motius o els colors entren en un sistema rítmic (per bé que silenciós) que crea correspondències i oposicions múltiples.
Winter Feuer, 2000, 3 min; Toccata, 2002, 28 min; L’atelier, 2007,16 min; Instants, 2012, 16 min; Erzählung, 2007, 40 min. [Projecció en 16 mm. Totes les pel·lícules són sense so.]
Amb la presència de Hannes Schüpbach.
