La Rabbia és un film de remuntatge que Pasolini va realitzar a partir de noranta mil metres de material de noticiaris cinematogràfics. «Un assaig més que no pas una història», diu el mateix Pasolini, «amb les meves raons polítiques i amb el meu sentiment poètic» sobre la por, la ràbia i l'angoixa, sobre el món antic i el món futur, sobre la bella Marilyn i sobre el miracle econòmic, amb la veu de poesia de Giorgio Bassani i la veu de prosa de Renato Guttuso. Malgrat que el film està considerat una obra mestra i pionera del cinema d'assaig, durant el muntatge el productor, temorós de la polèmica, va decidir transformar la pel·lícula en un díptic afegint al món vist des de l'esquerra (Pasolini) el contrapunt d'una visió des de la dreta (Guareschi). Quaranta anys després, Giovanni Bertolucci reprèn no pas la reconstrucció sinó la recreació d'aquella primera part a partir de les cartes i els textos de Pasolini: al muntatge original de Pasolini afegeix setze minuts de material inèdit i un epíleg.
La rabbia di Pasolini. Ipotesi di ricostruzione della versione originale del film, Pier Paolo Pasolini/Giuseppe Bertolucci. Itàlia, 1963/2008, 83 min, 35 mm
S'inclou: La rabbia (1963, 53 min), la introducció i el material muntat per Bertolucci, entrevistes a Pasolini i un número musical.
