Durant els anys vint del segle passat, el cinema d’avantguarda buscava noves formes d’explicar històries en imatges i se centrava exclusivament en l’exploració del moviment i de la llum. Quan unim pel·lícules de les dues tendències les podem relacionar des d’una perspectiva formal, intentant evidenciar el procés d’abstracció que transcorre per les analogies entre l’art musical i cinematogràfic, organitzant el programa de manera cíclica, com en la fuga a la qual es refereix Émile Malespine a propòsit de Jeux arborescents i de la seva «música d’imatges noves». D’aquesta manera estarem atents tant a la dimensió abstracta que pot assumir el cinema narratiu com a la dimensió narrativa o al·legòrica que pot adoptar un joc de formes abstractes.
Lumière et ombre*, Alfred Sandy, 1928, 4 min; Balançoires*, Noël Renard, 1928, 30 min; Essais cinématographiques*, A. Sandy, 1928, 2 min; Fait-divers, Claude Autant-Lara, 1923, 20 min; Prétexte*, A. Sandy, 1928, 5 min; Jeux d'ombres*, Émile Malespine, 1928, 5 min; Jeux arborescents*, E. Malespine, 1928, 4 min. [Projecció en DCP. Còpies cortesia de la Cinemateca Francesa i CNC.]
*Aquestes pel·lícules han estat restaurades per La Cinémathèque française
