Marjorie Keller va morir prematurament el 1994 als 43 anys. Havia fet més de 25 pel·lícules en 8 mm i 16 mm i una sèrie de textos crítics sobre el cinema que li interessava, com ara un llibre sobre la infància en l’obra de Brakhage, Cocteau i Cornell i una recerca inacabada sobre el cinema experimental fet per dones, des de pioneres com Germaine Dulac, Maya Deren i Carolee Schneemann fins a la generació jove de les seves contemporànies, representada per Peggy Ahwesh, Su Friedrich o Leslie Thornton.
Misconception (1977), la seva pel·lícula més coneguda i més llarga, documenta el naixement de la seva neboda fent ús del petit format de les pel·lícules domèstiques, un ritme de muntatge abrupte i so sincronitzat per expressar el dolor i l’alegria de l’esdeveniment, i l’abisme entre l’experiència i la memòria. Daughters of Chaos (1980) parteix de metratge d’un casament per fer salts endavant i enrere en el temps (nenes adolescents en el trànsit de convertir-se en dones i una dona que recorda la seva infància) i reflectir els misteris de fer-se gran.
Misconception, Marjorie Keller, 1977, 43 min; Daughters of Chaos, Marjorie Keller, 1980, 20 min. [Projecció en 16 mm. Còpia de Misconception procedent de Film Maker’s Coop i còpia de Daughters of Chaos, de Canyon Cinema.]
