Tal com van fer Manoel de Oliveira, António Reis i Margarida Cordeiro, António Campos o João César Monteiro, Noémia Delgado va voler retratar aquest món rural relativament desconegut i aïllat, oblidat fins i tot per la dictadura portuguesa. Això va fer que Trás-os-Montes es convertís en un territori mític per al cinema portuguès. Les pel·lícules que s’hi van fer, com la que veurem en aquesta sessió, van constituir un acte de resistència i van configurar algunes de les experiències cinematogràfiques més radicals del nou cinema portuguès.
Tot i que no en va fer gaires, de pel·lícules, Noémia Delgado (1933-2016) és un nom ineludible del cinema portuguès, al qual està vinculat des dels anys seixanta. Va treballar com a muntadora de les pel·lícules Mudar de vida (1966), de Paulo Rocha, O passado e o presente (1972), de Manuel de Oliveira, i Torre Bela (1977), de Thomas Harlan, entre d’altres. Durant un temps va ser ajudant de realització de Jean Rouch i una de les fundadores del Centro Português de Cinema. Als anys vuitanta va realitzar diversos documentals i sèries per a la televisió, tot i que el seu treball més conegut és Máscaras.
Máscaras, Noémia Delgado, 1976, 16 mm, 110 min.
VOSC. Còpia cortesia de la Cinemateca Portuguesa.
Un programa de Celeste Araújo i Oriol Sánchez.
