En les seves últimes peces de cinema expandit, desenvolupa la idea d’un cinema espectral en què s’exploren els diferents processos de l’espectre fílmic que intervenen en cada espai creatiu. La manipulació fotoquímica al laboratori d’imatges creades i/o apropiades, l’edició en moviola, la transformació i refotografia a través de la copiadora òptica, i la projecció com a esdeveniment... són parts d’una forma fílmica que compon i interpreta visualment, i que organitza en estructures tancades, però deixant conscientment espais intermedis que li permeten —i l’obliguen— a indagar la improvisació cinematogràfica i la construcció de la peça durant la projecció mateixa.
Les seves imatges —i no imatges— exploren la naturalesa —a través de la matèria fílmica— i com aquesta se’ns revela.
Per a aquest programa proposa tres de les seves últimes pel·lícules, entre les quals l’estrena de …no puedo ver el sexto sol . En aquesta pel·lícula fan eclosió diversos conceptes desenvolupats en peces anteriors.
L’artista sonor Alfredo Costa Monteiro l’acompanya en aquesta travessia espectral.
Luis Macías:
Spectral Landscape, 2016, projecció de diapositives, 20 min; The eyes empty and the pupils burning with rage and desire, 2018, 2 × 16 mm, 20 min, sense so; No puedo ver el sexto sol, 2019, 4 × 35 mm, projectors de diapositives + 2 × 16 mm projectors, 35 min, 3D
