La pel·lícula estava pensada inicialment per ser mostrada a la televisió i a les escoles com una autèntica classe que configuraria una visió integral de la història del Brasil, des de l'arribada dels primers colonitzadors, el 1500, fins a la instauració de la dictadura militar, el 1964. L'aire pedagògic aparent de la narració cronològica, una síntesi feta a partir d'una anàlisi materialista-dialèctica d'inspiració marxista, es posa en dubte per les relacions complexes, i sovint discrepants, que es creen entre el so i la imatge.
Les trames infinites d'História do Brasil, ens condueixen a un dels projectes que Glauber Rocha no va poder dur a terme: el de filmar la història d'Amèrica Llatina. Aquest treball d'arxiu, fet en un escenari d'escassetat, actualitza també la noció d'estètica de la fam que era central per al cineasta. Un treball que presenta la història del Brasil —i d'alguna manera la d'Amèrica Llatina— de manera materialista, mostrant les estructures colonials vinculades al poder i les formes de resistència que s'hi van oposar al llarg dels anys.
História do Brasil, Glauber Rocha i Marcos Medeiros, Itàlia-Cuba, 1973, 35 mm, 160' Versió original en portuguès amb subtítols en francès i català.
Còpia digital procedent de Films Sans Frontières.
