La parella creativa Djouhra Abouda —cantant— i Alain Bonnamy —pintor—, van formar part del grup fundador de la Paris Film Coop. Els seus dos primers curts van entrar al cànon establert per Peter Kubelka a Une histoire de cinéma al Pompidou, però Ali au pays de merveilles va ser rebutjada per al seu «desviacionisme estètic» (Bouhours). Com assenyala Federico Rossin: «els experimentalistes purs i durs no van poder acceptar la força política devastadora del film».
El cinema d'Abouda/Bonnamy sorgeix avui amb la força dels gestos definitius de ruptura i de no acceptació, capaç d'harmonitzar la forma ideològica amb la sensorial. Ali au pays de merveilles és una d'aquelles pel·lícules que s'ha de tenir en compte per la reescriptura de la Història del Cinema, com escriu Nicole Brenez: «No puc evitar pensar que si aquestes pel·lícules —entre altres— s'haguessin vist immediatament com a merescuts clàssics que són, la seva presència hauria canviat la història de les formes, fins i tot la percepció de la història col·lectiva».
Algérie couleurs, Djouhra Abouda i Alain Bonnamy, França, 1970-1972, 16 mm, 16'
Ciné Cité, Djouhra Abouda i Alain Bonnamy, França, 1974, 16 mm, 15'
Ali au pays des merveilles, Djouhra Abouda i Alain Bonnamy, França, 1976, 16 mm, 60'
Projecció en digital. Còpies procedents de Thalita Distribution (talitha3.com)
