El Kino klub Split formava part de la xarxa d’escoles públiques gratuïtes de Iugoslàvia, amb els seus propis laboratoris i sales de projeccions, on qualsevol aficionat al cinema podia apuntar-se i aprendre a fer pel·lícules. En aquells anys l’amateurisme era sinònim de llibertat i en poc temps el club es va convertir en el bressol de l’avantguarda local. El seu pare espiritual, el cineasta, poeta, arquitecte i professor Ivan Martinac, va desenvolupar en aquest context les seves idees sobre el que anomenava «muntatge intens», «cardiograma fílmic» i «frescor de la imatge» mentre buscava la puresa dels enquadraments i un sentit metafísic a través del seu cinema. Martinac i altres companys de l’«època daurada» del club, com Ranko Kursar i Lordan Zafranović, van rodar petites investigacions fílmiques sobre la ciutat i la seva gent, mentre que un altre autor influent del grup, Ante Verzotti, s’inspirava en l’entorn natural per trobar patrons abstractes i moviments rítmics de muntatge.
Mrtvi dan (Day of the Dead), Ivan Martinac, 1965, 8 min; L’Abandon, Vjekoslav Nakić, 1967, 5 min; Bageri proždiru zemlju (Bulldozers Devouring Dirt), Martin Crvelin, 1967, 5 min; Caffe Manon, Ranko Kursar, 1967, 9 min; Koncert (Concert), Lordan Zafranović, 1965, 16 min; Florescencije (Fluorescences), Ante Verzotti, 1967, 4 min; Tango de la muerte, Branko Karabatić, 1981, 6 min; Zrcalo(Mirror), Luka Bezić, 1987, 8 min; Usta puna vode (A Mouthful of Water), Žarko Batinović, 1989, 12 min; Ovdje smo posve sami (We Are All Alone Here), Petar Fradelić, 1987, 11 min
Projecció en digital.