L'escriptura de Monteiro evidencia els processos de l'experiència artística que s'acostumen a elidir: els tempteigs, els apropaments, les renúncies. La franquesa d'aquest abocament de la vida moral en les imatges el duu a exposar el propi cos -així en els tres curts realitzats a partir de seqüències del primer rodatge de A Comédia de Deus- i a cercar en l'art les formes de "presenciar" el món. O Último mergulho mostra el passatge entre l'amor pels rostres (la gent i els carrers de Lisboa) i l'amor pels textos: de les "llargues nits errants" dels homes a l'Hiperió de Hölderlin.
Passeio com Johnny Guitar / Ballade avec Johnny Guitar, 1995, 3' 35'', 35mm, CinemaScope.
O último mergulho / Le Dernier plongeon, 1992, 85', 35mm
