Entre el 1983 i el 1995, Jean-Claude Rousseau va realitzar cinc pel·lícules en Super-8, en les quals va assimilar amb radicalitat les propietats del format per imprimir una sensualitat ascètica a la filmació, la sonorització i l’acoblament dels seus cartutxos Kodachrome. Respectant en tot moment la integritat de la bobina tal com es va filmar, el cineasta procura la unió amb una visió imprevista, impensable i transformadora.
En el seu primer llargmetratge, Jean-Claude Rousseau proposa una travessia sensorial i sentimental per set ruïnes i diverses habitacions d’hotel de la ciutat de Roma. Motius com el desdoblament, l’escissió o la impossibilitat de representar, es desplacen contínuament entre un treball formal rigorós i la vivència d’una conversió.
Orientat per l’estructura bipartida de Les antiquités de Rome, del poeta Joachim du Bellay, Rousseau va reunir quaranta-dues bobines filmades al llarg de sis anys, que va disposar en blocs que animen formes mètriques (rimes, simetries, el·lipsis, diàfores). Els monuments i les habitacions s’enquadren segons un principi d’aplanament que atrau trompe-l’oeils i oclusions que buiden tota interpretació literal o representativa per potenciar la circulació dels motius (plàstics, simbòlics, sentimentals) en correspondències establertes per una imaginació lírica.
Les Antiquités de Rome, Jean-Claude Rousseau, 1989, Super-8, 105 min.
Projecció en 16 mm. VOSE. Còpia cortesia de Jean-Claude Rousseau.
Aquesta sessió s’emmarca en un cicle programat per Francisco Algarín i Carlos Saldaña, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, Zumzeig i l'Institut Francès de Barcelona.
