Després de fer una sèrie de pel·lícules on acompanya les lluites pels drets civils, les protestes antibèl·liques i els esforços antiimperialistes de Veneçuela o Vietnam; d'haver format part del col·lectiu cinematogràfic de contrainformació Newsreel i d'haver qüestionat les nocions d'activisme i de participació política; després d'haver examinat a fons el teixit social i històric que va quedar al final de la guerra de Vietnam, i finalment, d'haver emprès el seu camí cap a l'exili europeu, el cineasta no para de plantejar-se la mateixa pregunta: com podem parlar del nostre projecte polític de revolució d'una altra manera?
Com un cabal, Route One/USA es desborda en múltiples direccions: no hi ha mètode, el viatge determinarà la pel·lícula. Situant-se darrere de la càmera, Kramer realitza aquest documental amb el personatge de ficció de la seva pel·lícula anterior, Doc’s Kingdom (1987), un metge interpretat pel periodista i amic, Paul McIsaac. El territori nord-americà es desplega com un pacient que s'ha d'examinar: entre les persones, els paisatges i les estàtues, es revelen les fissures d'una història d'esclavitud, militarisme i imperialisme. No obstant això, la pel·lícula també és una experiència lírica, que s'obre camí amb lectures de Walt Whitman, passant per Walden Pond, reserves dels nadius americans, i sondejant incansablement, en aquest sistema nerviós tan afectat, aquesta part de la terra que continua resistint.
Route One/USA, Robert Kramer, Estats Units, 1989, 16 mm, 255’, VOSE
Projecció en DCP. Còpia procedent de Les Films d’ici.
