Ja sigui treballant amb d’altres o dirigint les seves pròpies pel·lícules, Babette Mangolte es defineix a si mateixa com una cineasta i alhora fotògrafa que encara el cinema, i també la fotografia, com un mitjà per experimentar i aprofundir en la percepció. La seva càmera, eina i subjecte al mateix temps, li permet explorar diverses perspectives de l’espectador enfront de la visió. A The Camera: Je or La Caméra: I (1977), la càmera cinematogràfica és un dispositiu subjectiu que li permet comunicar la seva experiència com a fotògrafa. És una mena de manifest personal d’una camerògrafa per qui «el jo és un ull».
La pel·lícula, realitzada amb una forma molt depurada, aplica la tècnica de la «càmera subjectiva» —on el punt de vista és, literalment, «l’ull de la càmera»— per tal que l’espectador pugui veure l’acte de fer fotografies des de la perspectiva del fotògraf. Aquesta estratègia li permet crear un relat subjectiu que aporta una experiència directa de la tensió que es viu en una sessió fotogràfica, on la càmera i els models representen una lluita de poders.
Nascuda a França el 1941, Babette Mangolte va estudiar a l’École nationale supérieure Louis-Lumière de París, on es va formar com a directora de fotografia, professió que aleshores estava reservada als homes. Es va convertir en la primera camerògrafa francesa, però no va començar a desenvolupar realment el seu treball fins que es va traslladar a Nova York, on viu des dels anys setanta. Ha treballat com a directora de fotografia en pel·lícules de Chantal Akerman (Hotel Monterey, News from Home, Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles), Yvonne Rainer (Film About a Woman Who, Lives of Performers), Marcel Hanoun, Jackie Raynal i Jean-Pierre Gorin, entre d’altres.
Self Portrait of a Nude Model Turned Cinematographer, Sharon Green, 1971, sense so, 16 mm, 4 min; The Camera: Je or La Caméra: I, Babette Mangolte, 1977, 16 mm, 88 min.
Projecció en digital. Còpies cortesia de Filmmaker’s Coop i Sharon Green. VOSC.
