Ingmar Bergman la va descriure com la pel·lícula més bona i fascinant que havia vist mai. El retrat de Jason Hollyday, autoproclamat xapero afroamericà, actor de cabaret frustrat, és un film rodat en una sola sessió, a l’àtic de Shirley Clarke al Chelsea Hotel de Nova York. Sota els efectes de la ingestió progressiva d’alcohol i de les drogues, Jason explica històries, hilarants o íntimes, actua, s’exposa i sobreexposa, i s’acaba ensorrant en una dramàtica confessió final que fa estremir. La càmera de Shirley Clarke el capta d’una manera directa, amb una autenticitat inusual: «Només hi ha un paper que pots fer, Jason, i aquest ets tu». La pel·lícula s’ha restaurat recentment.
Portrait of Jason, Shirley Clarke, 1967, 100 min. [Projecció en vídeo.]
